"És hora de liderar nous començaments"

Discurs de clausura del Xè Congrés de la JSC Barcelona.

Molt bon dia, amigues i amics.

Benvolgudes companyes i companys, abans de tot us he de dir que em sento profundament orgullós de compartir avui amb vosaltres aquest desè Congrés de la Joventut Socialista de Barcelona. Durant dos dies els delegats acreditats hem estat fent política, fent allò que ens il•lusiona, que ens agrada fer i el motiu pel qual militem. Molt especialment, vull agrair a tots i cadascun dels militants de la Federació de Barcelona que dia rere dia, acte rere acte, discussió rere discussió, fan possible que aquesta petita obra col•lectiva sigui, cada cop, menys petita i més col•lectiva. Gràcies a tots; també als amics i amigues que han volgut compartir avui aquest moment amb nosaltres com a convidats.


No voldria començar aquesta (us prometo) breu intervenció sense recordar, amb alegria i una mica de malenconia, el meu pas per la JSC Sant Andreu i el Nexe Socialista. Allà vaig aprendre la importancia del col•lectiu, la força del pensament crític, el lideratge de la il•lusió. Sobre aquestes coses, però, segur que ens poden parlar tres companys que, a partir d'avui, seran objecte de les nostres crítiques més constructives en el si dels Consells Nacionals. M'agradaria demanar un fort aplaudiment pel Secretari de Sectorials i Programes de la JSC, en Javi Angulo; el Secretari de Relacions Internacionals, en David Lizoain (que avui no és amb nosaltres en trobar-se al Congrés de l'ECOSY); i, com no, el nostre Primer Secretari de la JSC, en Javi López.

Bé, companyes i companys, ara no em queda més que, en el meu nom i en de la resta de l'Executiva, donar-vos les gràcies per la confiança feta. L'elecció que heu fet avui suposa per nosaltres un gran repte, un repte que afrontem amb il•lusió i ganes de fer les coses ben fetes. A tal efecte, comptem amb el patrimoni acumulat de la Federació, que no és poca cosa. He de reconèixer que la feina feta en els darrers tres anys actua com a una potent font de motivació, sí, però també com una forma de pressió sana que sabrem dirigir cap a un treball, per part d'aquesta Executiva de Federació, quantiós i constant.

Mireu, ens queden tres anys cap endavant. En aquests tres anys, assistirem de ben segur a canvis socials profunds des d'una perspectiva històrica. La crisis econòmica, aquesta crisis que com totes carrega majoritariament contra les classes més vulnerables, no solament ha trasbalsat els mercats financers, sinó també ha fet trontollar els fonaments ideològics d'aquells sectors de la dreta que defugien i negaven la importància de l'Estat a l'economia. On són aquells que defensaven la no intervenció pública en el mercat? Nosaltres, que des de el socialisme portem anys i anys reivindicant la democratització de les estructures econòmiques i la recuperació del poder per part de la ciutadania, ara tenim la ocasió de explicar, amb l'aval dels fets, perquè nosaltres teníem raó; perquè no es pot deixar que el capitalisme financer es desenvolupi sense control; perquè no es pot permetre que la vida de tants i tants ciutadans quedi malmesa per culpa del joc d'uns pocs;
perquè, en definitiva, hem d'avançar cap a la igualtat i l'emancipació. La idea de socialisme, la participació pública en els fruits del progrés econòmic, és ara més actual que mai. En Willy Brandt parlava de la capacitat del moviment socialista de crear nous començaments. Doncs bé, ara, és l'hora, de liderar-los.

I aquí, a casa nostra, sincerament, ho hem de tenir fàcil. Els nostres adversaris encara defensen unes polítiques, en el millor dels casos, pròpies del segle dinou. O és que la idea de l'Espanya uniforme i uninacional, la reducció de la despesa pública, la família com a només cosa d'un home i una dona, la presència dels valors religiosos als programes educatius o la criminalització dels nouvinguts mitjançant polítiques agressives en matèria d'immigració solucions arcaiques per problemes moderns?

I a Catalunya, de veritat ens creiem que altres organitzacions poden vertebrar millor a la societat catalana, la poden representar millor, poden ser més partícips de les inquietuds de les ciutadanes i els ciutadans que nosaltres, els socialistes? Jo crec que no. Els joves socialistes encarnem els valors que comparteix la majoria de la societat. Tots volem una educació pública i de qualitat. Tots volem una vellesa millor pels nostres grans. Tots volem un treball que ens realitzi, que sigui digne, que sigui estable. Volem que la igualtat sigui el valor que organitzi la nostra convivència.

Barcelona, amigues i amics, no només és la nostra ciutat, on vivim, estudiem i treballem. Barcelona no és només on desenvolupem la nostra militància política. Barcelona és una idea. Sempre ha estat terra d’acollida i ara més que mai s’enfronta a nous reptes que de ben segur ens enriquiran com a ciutat. Treballarem per a que els nouvinguts aviat siguin ciutadans de dret. Lluitarem per a que els i les joves deixin de ser objectes de la política i esdevinguin subjectes de la política. La nostra idea de Barcelona és una Barcelona on els veïns i les veïnes siguin els protagonistes de la seva ciutat.

Precisament aquí és on m'agradaria exposar-vos quin és, sota el meu parer, el paper de la Joventut Socialista de Barcelona. Mireu, hem treballat molt bé en aquests últims anys. La Federació es troba en un moment molt bo de salut, amb una dinàmica pròpia que ha permès revifar els grups de treball a les agrupacions i, alhora, ha donat fruits molt importants a nivell programàtic. Hem de continuar i, de fet, continuarem amb aquesta tendència.

No obstant això, no ens podem quedar aquí. Seria un error, de fet, pensar en fer el mateix davant situacions diferents: la vida a les agrupacions, el pes específic de la JSC al teixit associatiu, la necessitat de projectar-nos mediàticament o les pròpies dinàmiques de la federació són elements que han canviat en els darrers anys. El nostre repte, com a Joventut Socialista de Barcelona, és senzill: ser més. Sumar cada cop més joves a una causa comuna transformadora. Ser capaços de fer propostes atrevides. Lluitar pels interessos dels i les joves d'aquesta ciutat. En definitiva, companys i companyes, farem més per crèixer; i creixerem per fer més.

Companys, amb vosaltres, he aprés que les coses poden sortir bé o malament, però que els projectes només són exitosos si la il•lusió esdevé col•lectiva.

Això és el que volem per Barcelona i avui iniciem un nou començament.

Salut, República i Socialisme.
...